La teoria del Capital explicada a través de la selva; sobre animals, plantes, guerriles i plusvàlues

ort

Quan estàs a la selva el més normal en un blog és parlar de les espècies animals salvatges que hi pots trobar així com també sobre l’exhuberant vegetació de la jungla. També s’acostuma a tractar el tema de les diverses ètnies indígenes que hi habiten. Tot això és el que es diu en un blog normal. Però camarades!!! aquest no és un blog nomal!!! és irrevent i per tant parlaré d’animals, plantetes i indígenes, però en base a la meva visió i experiència personal…a qui li agradi bé i a qui no…també! ;p

A l’anterior post ja vaig tractar el tema de la diferència entre un viatget selvàtic per agència i a nivell particular buscant-se la vida; per agència sempre et cobraran més i serà menys autèntic i molt més turístic. I servidor busca submergir-se en l’aventura profunda de la selva…I que fou el que em vaig trobar? doncs tal i com posa al títol del post, la teoria del capital exposada als meus ulls!!! Vaig sortir el dia 11 de setembre, diada de Catalunya precisament V, cap a una comunitat indígena Yagua, que es deia «La libertad»…jeje, serà casualitat?.

Però abans em van portar, sense que jo ho haguès demanat, per un recorregut, turístic a matar!!!, per diversos espais on podíem veure «simpàtics animalets salvatges domesticats». Primer a Puerto Alegria, al Perú ( que fa frontera amb Colòmbia), on teníen una anaconda petita, un peresós petit, una petita capivara, una monets, unes tortugues i un grandiós cocodril…tots ells molt monos sí, i els podíes agafar ( menys el cocodril esclar…). Reconec que tenir una anaconda viva per sobre mola, però no deixa de ser un acte artificial i gens autèntic. Aquí no. I més endavant s’entendrà el perquè… Estaríen drogats aquells animalets? suposo i espero que no. Almenys així ho desitjo. Els ho vaig demanar i em van dir que no; però ho comento perquè a l’aeroport abans d’agafar el vol cap a Leticia, una noia em va passar una enquesta sobre el turisme realment ecològic a l’amazònes i que en pensava jo i em va explicar certes pràctiques abusives cap als animals que realitzaven alguns tours operadors: que si els sedaven una mica, que si no els donaven menjar per tal de que quan veien els turistes sortissin ( com a la Isla de los micos) etc… i em va esgarrifar!!!. I de fet, amb el cocodril que tenien allà «tancat» li donaven un peix perquè sortís i els turistes li poguèssin fer fotos; ho sigui que una mica de veritat ja n’hi havia. Quina ràbia. Era jo l’únic que notava aquests matissos? el grup estava format per colombians i un brasileny,  que es dedicaven a recorrer l’amazònes; bona gent, malgrat tot,  i inclòs recordo un senyor que reflexionava en un sentit més ecologista…però en general les meves dèries no eren compartides. Ja ho veieu: les cabrones de les agències manipulen la vida salvatge animal per tal d’engruxir la seva plusvàlua a costa de mantenir caimans o micos en gana…i així convertir una visita a la selva tropical més gran del món en un zoològic!! indignant! Mort al capital!!! Mort a les agències de tours-operadors!!

I la «Isla de los micos» (els micos es referien als turistes que fan el mico òbviament..) encara era pitjor: veies els pobres petits simis que se’ns fotien a sobre nostre per tal d’aconseguir trossos de plàtan que els donàvem…vist amb perspectiva, era PATÈTIC!!  quina ràbia. Cap al migidia vaig poder deixar el «zoo» i poder adentrar-me de veritat en la vida de la jungla. I ho vaig fer de la mà del guia Gustavo de la comunitat de Yaguas, «La Libertad».  Quin canvi! El senyor Gustavo, em va explicar la seva visió de la vida amazònica com a poble indígena, de respecte a la mare terra de la selva, i em va explicar que rebien cooperació d’una entitat yanqui. Vam «platicar» i intercanviar reflexions al voltant del tema i em va mostrar algunes de les plantes que ells feien servir per pintar. Sí! per pintar. Resulta flipant, però amb les plantes aconsegueixen tota la tonalitat de colors. Ben natural!  Em va portar amb dos de les seves filles a buscar piranyes ( no en vam pescar ni veure) i a veure dofins de riu. D’aquest si que en vam veure! de grisos, més petits, i de rosats, més grans i agressius. Que bé! això ja comença a semblar un viatge per la selva més gran del món! gràcies!

I a fe de Chàvez que ho va semblar!! a la nit vam fer una caminata nocturna per la selva i va ser flipant!! vam veure granotes, insectes, aranyes i…una mica més i el guia Gustavo la palma!! Perquè de cop veig que s’espanta i em diu que m’aparti ràpid! HI havia una colebra de les més venesoses de l’amazònes, et pica i en 15 segons passes a millor vida; ell anava amb botes però amb pantalons curts. Recordo que aquest episodi em va fer tocar de peus a terra d’una puta vegada i recordar que estem al putu cul del món!!! que aquí la vida salvatge és això! serps mortals!!! uau!! quin flipe tant gran que vaig tenir! i quina ràbia que em van fer de nou les merdes d’agències que desvirtuen la vida salvatge de la jungla…perquè el missatge que donen no resulta per a res real. Però la pela és la pela, com diriem, tot el que sigui per a la plusvàlua. I aquesta no només afectava als animals sinó també a la classe obrera dels tours operadors. Qui? els guies indígenes. Ells són els que fan la part més dura i emblemàtica de la feina: guiar i vetllar per la integritat de viatgers. Malgrat tot s’emporten la part més petita del pastís: una merdeta del que haurà pagat el turista. Un cop més la teoria del capital aplicada al cor de l’amazònia…quina ràbia de nou. Seria molt millor que els viatgers de veritat paguèssin el tour directament als guies indígenes organitzats en cooperatives comunitàries; utòpic? potser si, però es que senyors, tal i com funciona ara és el capitalisme senil que ho depreda tot!! ( m’ha quedat molt del CROSAN això? jaja :d)

 L’endemà visita a la selva i a la comunitat on vaig poder descobrir més animalets salvatges, com ara taràntules venesoses, mojojois ( cucs) i plantes medicinals. Vida natural i salvatge. Que bé!!! No voldria  acabar aquest post sense reflexionar de la memòria històrica de la selva. I es que en Gustavo em va explicar que fa 20 anys allà mateix on estàvem hi havia la guerrila i si trobàven un guia amb turistes donaven tres opcions: o segrestar el guia, o els turistes o pelar el guia…entenent les causes de les desigualtats socials que porten a la violència i armament de la guerrilla, i els paramilitars, no puc deixar de criticar de nou a les agències de viatges que sembla que vulguin obviar aquests fets… Però que en podem esperar del sistema capitalista amb totes les seves contradiccions i contra-indicacions? 

Bé, camarades. Visca l’Amazònia Lliure, socialista i tropical!!